Acomiadament i demanda

Normalment, la quitança reflecteix la conformitat d'un treballador amb la rescissió del contracte i expressa que, en rebre l'import pagat (salaris deguts i vacances acumulades i no realitzades), no té res més a reclamar a l'empresa. No obstant això, la signatura de la quitança per part del treballador no equival automàticament a l'acceptació de les quantitats; per tant, aquest disposarà de la via judicial per reclamar altres quantitats que consideri oportunes.

En conseqüència, addicionalment, una empresa pot acordar amb el seu treballador la resolució de la relació, després de la comunicació de l'acomiadament, acordant una indemnització que cobreixi tots els conceptes reclamats pel treballador. En aquest cas, aquest es compromet a no reclamar-los en el futur i a no interposar demanda. Això no obstant, aquest efecte alliberador està subjecte a determinats requisits:

• L'acord ha d'incloure la voluntat del treballador de resoldre el contracte.

• No hi ha d'haver vicis en el consentiment prestat pel treballador (no ha d'haver estat enganyat o coaccionat, per exemple).

• L'acord ha d'especificar l'acceptació de l'import previst com a liquidació.

• L'acceptació del pagament ha d'estar vinculada a la renúncia a futures reclamacions (si el treballador no rep els diners, podrà reclamar).

Així doncs, la quitança i liquidació no té per si mateix efectes alliberadors per a l'empresari, però aquest podrà fer-la valer si s'expressa en un acord signat per ambdues parts que l'empleat renuncia a futures reclamacions a canvi del pagament de la indemnització acordada (sempre que sigui d'un import raonable).